1. Poden constituir el dret de superfície els propietaris i els altres titulars de drets reals possessoris que tinguin lliure disposició de la finca afectada.
2. La constitució del dret de superfície ha de constar necessàriament en una escriptura pública, que hade contenir, almenys, les circumstàncies següents:
a) La durada del dret de superfície, que no pot superar en cap cas els noranta-nou anys.
b) Les característiques essencials de la construcció o la plantació existent o futura i, en aquest darrercas, el termini per a fer-la.
c) Si les construccions o les plantacions que són objecte del dret de superfície no comprenen tota la fincagravada, la delimitació concreta i les mesures i la situació del sòl afectat pel dret, que s'han de descriured'acord amb la legislació hipotecària i sens perjudici de les limitacions urbanístiques aplicables.
d) El preu o l'entrada i el cànon que, si escau, han de satisfer els superficiaris als propietaris.
3. La constitució i les modificacions del dret de superfície es poden oposar a terceres persones de bonafe d'ençà que s'inscriuen en el Registre de la Propietat de la manera i amb els efectes que estableix lalegislació hipotecària o d'ençà que les terceres persones n'han tingut coneixement.