1. Les persones que planten, conreen o edifiquen en sòl aliè de mala fe perden, en benefici dels propietaris del sòl, tot el que han plantat, conreat o edificat i, a més, han d'indemnitzar-los pels danys iperjudicis causats.
2. Els propietaris del sòl envaït, en els casos de construccions extralimitades de mala fe, poden exigir aqui ha edificat l'enderrocament, a càrrec d'aquest, de tot el que ha construït en sòl aliè i la indemnitzaciópels danys i perjudicis, tot plegat sens perjudici de les facultats que li atorguen els articles 542-7 i 542-
9. La facultat d'exigir l'enderrocament decau si causa un perjudici desproporcionat als constructors segonsles circumstàncies específiques del cas apreciades pel tribunal.