1. Un hereu pot ésser substituït per dos o més substituts, i dos o més hereus poden ésser substituïts per un sol substitut.
2. Els substituts poden ésser cridats tots junts o l'un a falta de l'altre. En aquest darrer cas, s'entén que el substitut del substitut també ho és del substituït.
3. Diversos hereus poden ésser nomenats substituts vulgars entre ells, recíprocament. Si han estat instituïts en quotes desiguals, la del cridat que no arriba a ésser hereu es defereix als altres instituïts en proporció a llurs quotes respectives. Si és cridada a la substitució, juntament amb els cohereus, una altra persona, li correspon una porció de la quota vacant que resulta de la divisió d'aquesta pel nombre total dels concurrents a la substitució. La resta de la quota correspon als cohereus en proporció a llurs quotes respectives. En tot cas, preval el que ha ordenat el testador.