1. Sempre que sigui preceptiu notificar als fideïcomissaris els actes que el fiduciari pretén fer sobre els béns del fideïcomís o si creu convenient de notificar-los-els, el fiduciari ho ha de fer per mitjà de l'autoritat judicial competent, pel procediment de jurisdicció voluntària, o per acta notarial.
2. Les notificacions han d'expressar les circumstàncies de l'acte projectat i s'han de fer a tots els fideïcomissaris existents i que estiguin determinats i, si escau, als ascendents més pròxims o al curador en els supòsits a què fa referència l'article 426-2
4. La notificació als fideïcomissaris de parador ignorat es fa per mitjà d'edictes. Si el testador no ha designat nominativament els fideïcomissaris, es poden determinar per mitjà d'una acta de notorietat.
3. Les persones notificades poden formular oposició per via judicial en el termini d'un mes. L'oposició, un cop formalitzada, s'ha de fer constar, si escau, en l'acta notarial.
4. L'oposició s'ha de substanciar pel procediment del judici verbal, i solament es pot fonamentar en il·legalitat o frau del fiduciari, o en el fet que aquest no s'hagi ajustat als termes de la notificació.
5. Tan bon punt hagi transcorregut el termini de la darrera notificació sense oposició, o un cop desestimada l'oposició formulada, el fiduciari pot fer l'acte projectat.