1. El fiduciari pot alienar i gravar els béns fideïcomesos, lliures del fideïcomís, en els casos en què ho permeti la llei o ho autoritzin el fideïcomitent o els fideïcomissaris, d'acord amb el que estableix aquesta secció.
2. La contraprestació eventualment adquirida per raó dels actes de disposició a què fa referència l'apartat 1 se subjecta al fideïcomís en virtut del principi de subrogació real, llevat dels casos en què la llei estableix una altra cosa o en què el fideïcomitent o els fideïcomissaris autoritzen que els béns o diners obtinguts s'excloguin del fideïcomís.
3. En els fideïcomisos condicionals, el fiduciari pot fer vàlidament actes de disposició dels béns fideïcomesos fora dels supòsits a què fa referència l'apartat 1, però llur eficàcia se supedita a l'efectivitat del fideïcomís, encara que en ser atorgats aquells actes hom hagi silenciat el gravamen. El fiduciari no té aquesta facultat si el fideïcomitent ha imposat una prohibició de disposar específica a aquest efecte, ni tampoc si el fideïcomís és a termini.