1. Si s'imposa expressament o tàcitament a un fill o descendent del fideïcomitent un fideïcomís a favor d'una persona que no és fill o descendent, es presumeix que s'ha ordenat sota la condició que el fiduciari mori sense deixar fills o descendents.
2. El que estableix l'apartat 1 només s'aplica si el fiduciari no tenia descendència en el moment de l'ordenació del fideïcomís o si, en cas de tenir-ne, el fideïcomitent n'ignorava l'existència.