1. La dissolució d’una fundació comporta la seva liquidació, que han de dur a terme el patronat, els liquidadors, si n’hi ha, o, subsidiàriament, el protectorat.
2. El patrimoni romanent s’ha d’adjudicar a les entitats que estableixen els estatuts o s’ha de destinar a les finalitats d’interès general que estableixen els estatuts. Les entitats adjudicatàries han d’ésser fundacions, altres entitats sense ànim de lucre amb finalitats anàlogues a les de la fundació dissolta o bé entitats públiques.
3. Si les disposicions estatutàries sobre la destinació del patrimoni romanent no es poden complir, aquest s’ha d’adjudicar a altres entitats sense ànim de lucre amb finalitats anàlogues a les de la fundació dissolta.
4. L’adjudicació o la destinació del patrimoni romanent ha d’ésser autoritzada pel protectorat abans que no s’executi.
5. Si la fundació dissolta era titular de fons especials, la destinació del patrimoni d’aquests s’ha de determinar d’acord amb el que estableix l’article 334-7.