1. El dret a la prestació compensatòria fixada en forma de pensió s'extingeix per les causes següents:
a) Per millora de la situació econòmica del creditor, si aquesta millora deixa de justificar la prestació, o per empitjorament de la situació econòmica de l'obligat al pagament, si aquest empitjorament justifica l'extinció del dret.
b) Per matrimoni del creditor o per convivència marital amb una altra persona.
c) Per la mort del creditor.
d) Pel venciment del termini pel qual es va establir.
2. El dret a la prestació compensatòria fixada en forma de pensió no s'extingeix per la mort de l'obligat al pagament, encara que el creditor o els hereus del deutor en poden demanar la substitució pel pagament d'un capital, tenint en compte l'import i, si escau, la durada de la pensió, i també l'actiu hereditari líquid en el moment de la mort del deutor.