1. La voluntat, els desitjos i les preferències de la persona concernida s'han de tenir en compte pel que fa a la designació de la persona que ha de prestar l'assistència requerida.
2. Quan la persona assistida no pugui expressar la voluntat i les preferències, i no hagi atorgat el document a què fa referència l'article 226-3, la designació de la persona que presta l'assistència s'ha de basar en la millor interpretació de la voluntat de la persona concernida i de les seves preferències, d'acord amb la seva trajectòria vital, les seves manifestacions prèvies de voluntat en contextos similars, la informació que tenen les persones de confiança i qualsevol altra consideració pertinent per al cas. En aquest supòsit, és obligatori comunicar a l'autoritat judicial totes les circumstàncies que es coneguin en relació amb els desitjos manifestats per la persona assistida.
3. Excepcionalment, mitjançant una resolució motivada, es pot prescindir del que ha manifestat la persona afectada quan s'acreditin circumstàncies greus desconegudes per ella o quan, en el cas de nomenar la persona que ella ha indicat, es trobi en una situació de risc d'abús, conflicte d'interessos o influència indeguda.
4. L'autoritat judicial pot establir les mesures de control que estimi oportunes per garantir el respecte dels drets, la voluntat i les preferències de la persona, i també per evitar els abusos, els conflictes d'interessos i la influència indeguda.
5. El nomenament de la persona que assisteix i la presa de possessió del càrrec s'han d'inscriure al registre civil mitjançant la comunicació de la resolució judicial corresponent.
6. La mesura d'assistència s'ha de revisar d'ofici cada tres anys. Excepcionalment, l'autoritat judicial pot establir un termini de revisió superior, que no pot excedir de sis anys.